Comentaris de pel·lícules

-Eternal Sunshine of a Spotless Mind 
Joel recibe un terrible golpe cuando descubre que su novia Clementine ha hecho que borren de su memoria todos los recuerdos de su tormentosa relación. Desesperado, se pone en contacto con el creador del proceso, el Dr. Howard Mierzwiak, para que borre a Clementine de su memoria. Pero cuando los recuerdos de Joel empiezan a desaparecer de pronto redescubre su amor por Clementine. Desde lo más profundo de su cerebro intentará parar el proceso.
   -La metafísica de la memòria
¡Olvídate de mí!

-The Matrix 
La pel·lícula planteja que en el futur, gairebé tots els éssers humans han estat esclavitzats, després d'una dura guerra, per les màquines i les intel·ligències artificials creades. Aquestes els tenen en suspensió, i amb les seves ments connectades a una simulació social que representa el final del segle XX, Matrix. Els éssers humans són usats per les màquines per obtenir energia, i els pocs humans descendents dels que no van caure en les xarxes dels robots o que han estat alliberats de Matrix, viuen a la ciutat Sion. Des d'allà, una petita flota de naus es mou pel subsòl, entrant de forma clandestina a Matrix i tractant d'alliberar cada vegada a més persones connectades, buscant a aquells que intueixen que alguna cosa no és correcte en el il·lusori món en què viuen. Alguns dels capitans d'aquestes naus, com Morfeo , creuen que hi ha algú en Matrix que és L'Elegit, la persona que acabaria amb la guerra, amb les màquines, segons una antiga profecia. Morfeo es fixa en Neo , un pirata informàtic que viu atrapat en Matrix sense saber-ho, creient que ell pot ser el triat.

        -The Matrix té força més de cinema que de filosofia. Qualsevol occidental pot arribar a intuir la idea platònica i cartesiana que vivim en un món d'ombres que oculten la veritat, i tot això sense necessitat de llegir els clàssics.
        -Un home és utilitzat per a un espectacle de televisió que filma la seva vida amb càmeres ocultes. Tot un drama existencial que a més desperta la següent pregunta a l'espectador: per ventura la meva vida no és també un espectacle?
Resultado de imagen


Pel·lícules amb filòsofs com a personatges:
-Los últimos días de Immanuel Kant (1994

Resultado de imagen de Los últimos días de Immanuel Kant (1994) (David Warrilow como Immanuel Kant)



-El alquimista de la felicidad (2004) 
Resultado de imagen de El alquimista de la felicidad (2004)

-Wittgenstein (1993)
Resultado de imagen

-El día que Nietzsche lloró (2007)
Resultado de imagen

pel·lícules filosòfiques sobre la identitat

-Gattaca (1997)

Gattaca és moltes coses, però entre elles hi ha la d'presentar-se com una narració en la qual es planteja el conflicte entre predisposicions genètiques i llibertat. Les pressions biològiques són presentades aquí com una extensió d'un aparell burocràtic molt complex en què certes persones no tenen cabuda.
Resultado de imagen



-Memento (2001)

Memento tracta la relació entre identitat i la memòria, és a dir, aquelles experiències que es metamorfosean i apareixen independentment de la nostra voluntat per intentar controlar-les. També tracta sobre la nostra capacitat per a auto-enganyar-nos amb fins pràctics o pel nostre afany per dotar de significat a les nostres vides.
Resultado de imagen

-Blade Runner (1982)
En la pel·lícula Blade Runner es tracta la naturalesa de la consciència humana i l'ús que fem d'aquesta per crear una muralla moral que ens separa d'altres ens. Què és el que ens fa humans?
Resultado de imagen

- Persona (1966)
Persona parla sobre màscares, identitat i silencis. La narració queda dominada pel lirisme, la manera en què Bergman suggereix que res del que està mostrant és veritable. I ho fa contraposant dues facetes de la vida humana: el silenci irracional i el discurs que articula la identitat.
Resultado de imagen

Pel·lícules sobre la filosofia existencialista

-2001: Una odisea del espacio (1968). 

Prácticamente toda la película es un tratado existencialista que intenta responder a la pregunta ¿qué o quién es el ser humano?

Resultado de imagen

-Stalker (1979)
Obra mestra de Tarkovsky en què tres homes emprenen un viatge que els condueix a plantejar-se les preguntes fonamentals de l'existència humana. Difícil, densa, meravellosa, invalorable.
Resultado de imagen

Pel·lícules capaços de suscitar debats ètics d'altura

-El hombre elefante (The Elephant Man, 1980)
Basada en la vida real de Joseph Merrick, narra la història d'un home amb una deformació física tan grotesca que viu amb la cara coberta, convertit en espectacle de circ per un miserable explotador, fins que és trobat per un metge que el treu de la seva explotació i li exhibeix davant la comunitat científica com a una raresa. Molt esforç haurà de fer la societat anglesa del segle XIX per acceptar a una persona espantosa, però amb una ànima noble i virtuosa.
Una pel·lícula imprescindible i estranya que recorda la relació entre ètica i estètica, a més de la fràgil línia entre ajudar els altres i utilitzar-los per al benefici propi.
Resultado de imagen de el hombre elefante


-Poesía (2010)

Una noia és violada per 6 dels seus companys de col·legi. Els pares i representants dels victimaris faran qualsevol cosa per evitar que els seus fills vagin a la presó. Entre aquests es troba l'àvia d'un dels nois, que és capaç de trencar amb tots els seus principis morals per tal d'evitar que el seu nét vagi a la presó. Llargmetratge que ens fa pensar en els nostres propis límits davant de situacions desesperades.
Imagen relacionada





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada