Context històric

EPICUR

Context històric(III a.C)

Pertany a l’època cultural hel·lenística, l’època de la fugida dels Déus (època

imperial d’Alexandre Magne) Fou una època de profundíssima decadència,

en l’àmbit polític, econòmic, social...

El ciutadà ja no se sent membre d’una comunitat, orgullós de la seva

societat, se sent aïllat, desemparat. No es cap casualitat que artísticament

es construí la primera escultura humana (inici de d’individualisme). Fou la

primera escultura on es van mostrar els sentiments humans “el gal ferit”,

on es representava a un home afligit després de la caça i fou on prengué

presència el concepte de soledat.

La filosofia d’ Epicur seria semblant a la d’avui en dia dels llibres d’auto ajudes. Epicur es comprà un

terreny a les afores d’Atenes al que anomenà “jardí” i convidà als seus amics a viure (primera comunitat hippy).

Epicur volia viure d’allò construït amb ses mans postul·lant que l’autèntica satisfacció era saber gaudir dels plaers quan ho pots gaudir. Si t’acostumes a una vida austera sense luxes, el dia que en tinguis algun en gaudiràs molt més. Epicur era un hedonista, ja que defensava que la felicitat de la vida rau en el plaer (hedoné).

Nosaltres també som hedonistes però el problema és que per nosaltres és la satisfacció de tots

els nostres desitjos, i acabem trobant dolor. Hem de saber controlar els propis desitjos i per a

fer-ho haurem de filosofar, que no es més que reflexionar sobre allò que sí o no ens resulta

necessari i vital.

EPICUREISME

L’ètica d’ Epicur rep el nom d’epicureisme, i és ètica material, ja que es fixa no en l’acció sinó

en les conseqüències. I aquestes són bones si ens apropem a un objectiu que ens haguem

proposat.

Podríem dir que la recerca de la felicitat és el que dóna sentit a la vida. Però en què consisteix
aquesta felicitat?

Epicur assegura que en el plaer, l’absència de dolor... Encara que no podem dir que tot el que

és bo és plaer ni a l’inrevés.

Epicur situa la felicitat humana en l’ataràxia (la calma de l’esperit), l’absència de qualsevol

tipus de dolor, neguit, angoixa... I segons ell és l’òptima felicitat a la que un ésser viu pot

aspirar, que no només és plaer. Se’n diu felicitat del savi i és molt difícil arribar-hi, ja que els

humans es centren més en la satisfacció dels desitjos corporals.

A més, per Epicur és essencial per assolir aquesta felicitat, l’amistat i l’autarquia

(independència), dependre de tu mateix i no de la societat. I finalment, l’autosuficiència i 

l' autodomini (llibertat).

Immanuel Kant (S. XVIII)

Context històric/anècdotes:

Va escriure les seves millors obres amb més de 50 anys. Era la culminació de l’espècie humana, un home molt intel·ligent. Era alemany, vivia a l’Antiga Prússia, a Konigsberg i mai va sortir d’allà.

Era catedràtic a la universitat i ensenyava filosofia, astronomia i física.

Kant passava cada matí per una rellotgeria i el rellotger canviava l’hora dels rellotges dependent a l’hora que passava Kant, era súper cap-quadrat i puntual i era improbable que ell alguna vegada es pogués equivocar.

A partir de la seva obra “crítica de la raó pura” va començar a escriure cada cop obres més i més bones.

LA FELICITAT SEGONS KANT

Kant s’oposa al concepte que es tenia de felicitat fins aleshores, que les accions són bones si

t’apropen a la felicitat i afirma que això vol dir que fem les accions interessadament i allà no

resideix la veritable felicitat. I que per tant no existeixen accions intrínsicament bones o

dolentes, tot depèn de les conseqüències. El pitjor de situar el valor moral a les conseqüències

d’aquestes és que això és un atac directe a la llibertat. Situar la veritat de les accions en

quelcom que no depèn de nosaltres. Som esclaus de quelcom que no està al nostre abast.